.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Daniel

En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més.

Dn 12,1-3

Salm Responsorial

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.  

Senyor, heretat meva i calze meu, 
vós m’heu triat la possessió. 
Sempre tinc present el Senyor; 
amb ell a la dreta, mai no cauré. R

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cor reposa confiat: 
no abandonareu la meva vida enmig dels morts 
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R

M’ensenyareu el camí que duu a la vida: 
joia i festa a desdir a la vostra presència; 
al vostre costat delícies per sempre. R

Sl 15,5 i 8.9-10.11 (R.: 1)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

He 10,11-14.18

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

Mc 13,24-32

"Aquesta viuda pobra és la que ha donat més"

Quan la Transfiguració apareixen Moisès —representant de la Llei— i Elies —representant dels Profetes—. Tot i ser profeta sense llibre propi, Elies és model de fideli - tat al Senyor i de defensa dels pobres.
L’episodi del profeta i la viuda de Sarepta comença reclamant Elies fer primer un panet per ell, tot i que a la viuda només li queda un grapat de farina i una mica d’oli i la perspectiva és morir de fam. El missatge és clar: No es buidarà el pot de farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra.
Garantia? Ho diu el Senyor. Així el miracle de llibre del no buidar-se el pot de farina ni abaixar-se l’oli de la gerra actualitza el gran do del mannà.
La carta-homilia als Hebreus, havent assenyalat la imperfecció radical de la primera Aliança (8,7-13) i la total ineficàcia del culte antic (9, 1-10), dedica la resta del cp. 9 a presentar l’eficàcia definitiva del sacrifici de Crist que va ser ofert una sola vegada quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Si el seu sacrifici no hagués estat definitivament redemptor, caldria la seva repetició constant.
Amb el Culte nou del seu Sacerdoci Crist ha entrat al cel mateix i s’ha presentat davant Déu per nosaltres.
Jesús ha ensenyat que no hi ha primer Manament sense segon quan, a la pregunta quin és «el primer» de tots els Manaments, contesta afegint que «el segon» és «Estima els altres com a tu mateix».
Ara dues perícopes es complementen amb la crítica al costum d’ocupar els primers seients (v. 38-39) i a la praxi de devorar els béns de les viudes (v. 40), per acabar fent la lloança de la viuda pobra (v. 41-44).
La primera crítica presenta un retrat cru dels mestres de la Llei, els escribes, especialistes i intèrprets oficials de la Llei, teòrics educadors de la fe del Poble, als qui els agrada ocupar els primers seients. De l’anàlisi Jesús en treu una consigna: No us fieu dels mestres de la Llei.
En contraposició Jesús se situa assegut al temple però enfrontat a la sala del tresor per lloar la viuda pobra que ha donat més de tots perquè ella, que ho necessita, ha donat tot el que tenia mentre que els altres han donat del que els sobrava.
I jo, què dono?

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES